dimecres, de gener 25, 2006

Els pols es fonen

1 mes i 12 dies sense escriure. Perdó als habituals de 4pensaments.
CIU i Artur Mas l'han clavada. La jugada dels convergents ha estat una jugada digne de passar a l'història de l'estratègia. I és que un partit que està a l'oposició a Catalunya ha aconseguit pegar-li una bona bofetada, sobretot, al partit que en les darreres eleccions li va restar protagonisme i que semblava que s'havia convertit en el catalitzador del vot catalanista del Principat (ERC).
Lluny d'interpretar políticament l'acord entre CIU i el PSOE, per la coalició nacionalista ha estat tot un cop d'efecte que posa a ERC en la següent tesitura: o millora l'acord, cosa que serà extremament difícil donada la pèrdua de poder de negociació després del sí de convergència, o es retira de l'acord, cosa que el deixa en una posició delicada. Si això passés, Esquerra recuperaria el paper que ha desenvolupat durant tants d'anys: el de un partit amb uns ideals massa "idílics" o ingenus (si es vol).
La jugada també ha estat rodona pel PSOE. ERC no és un bon company de viatge de cara a les properes eleccions de cara a l'electorat de la resta de l'estat espanyol. CIU, amb molta millor imatge convenia més al PSOE. Els socialistes no tenien una millor manera de treure força a les reclamacions dels republicans que un acord més "moderat" amb Convergència. Hi així ho han fet. Per tant, jugada mestre per PSOE i CIU.
El gir ha estat tan radical que en aquests dies ja he escoltat analistes que argumentaven que ERC havia arribat a la punta de la seva ascensió dels darrers anys. Els republicans, tal i com va exposar Carod al Parlament espanyol durant la ponència sobre l'Estatut, s'aprofitaren de la pol·larització de la política espanyola. Amb Aznar com a president en majoria absoluta, Esquerra va saber jugar el seu paper de pol oposat al PP. Cada vegada que Acebes, Aznar o Zaplana pronunciaven el nom de Carod els votants d'ERC pujaven de manera exponencial. Els pols creixien i els partits més moderats perdien pes. Per això, la victòra socialista del 14-M fou una arma de doble tall per Esquerra. Per un costat, el contrapès d'Esquerra en l'aspectre polític espanyol (el PP) perdia protagonisme, però per l'altra, amb el nou govern, les facilitats per aconseguir les reclamacions republicanes augmentarien. Però just quan arriba la més important de les reclamacions (l'Estatut), és Convergència la que passa a jugar el paper predominant robant tot el protagonisme a Esquerra.
Així doncs, la cosa sembla que torna a anar dels pols cap al centre. Tal vegada per això, Rajoy ha convençut a Piqué per que continui al partit. Polítics com ell poden esser els qui juguin un important paper en el futur en detriment dels Zaplana, Acebes o l'Aznar de la darrera etapa.