Acebes, Idaira i altres sals d'aquesta vida

A la fi s'ha aprovat l'estatut. Sé que aquest és un moment històric i al carrer es nota. Avui he anat a comprar un poc de fruita i m'he trobat a dues dones de mitjana edat conversant: "hem acabat una època a la nostra vida" -deia una d'elles. I l'altra li contestava: "Sí. Aquest i el dia en que va nèixer el meu Joanet són els dies més importants de la meva existència". A Barcelona tothom va amb una altra cara pel carrer. Sembla que estic submergit en un anunci de compreses.

Però allò més divertit és escoltar n'Acebes (captat, a l'esquerra, el 12-M). L'ex-ministre és una d'aquelles persones que "alegren" el dia a dia i que aporten aquella sal necessària per donar gust a la nostra existència, com fou Aznar en el seu temps (encara hi ha algunes aparicions esporàdiques que no tenen desperdici) o Idaira a OT [...sí, ho confeso, estic al dia del que està passant a l'acadèmia. Però és que enguany és molt interessant. Resulta que aquesta tal Idaira canta de punyetera pena i així li diuen continuament els professors i el jurat, però a Canàries, el seu lloc d'origen, s'ho estan montant bé i estan aprofitant que la participació de l'estat en les votacions d'O.T. és baixa (ja no hi ha tanta audiència) per anar-la col·locant setmana rera setmana en els llocs capdavanters. Les cares del jurat i dels professors cada vegada que la canària se salva són tot un poema. Eliminant això la resta del programa és magre, magre. És com Eurovisión, un partit de bàsquet o altres coses que en aquesta pàgina en continguts per tots els públics no puc esmentar, només tenen gràcia al final...].
Però tornem a n'Acebes. "El estatuto es el primer paso en la desmantelación de España" o "El espíritu del 78 está siendo sustituido por la incitación a recordar el 36...." són només dues petites proves del seu extens repertori. Encara que sembli mentida aquest bon home és llicenciat. Bé, llicenciat en dret (així ja no és tan sorprenent el que pot arribar a dir [demano perdó pels qui han estudiat dret, però è cosi.]). Sense cap dubte, Acebes és el millor ministre del govern socialista. I com que una imatge val més que mil paraules aquí teniu el que vull dir:

What is Aznar doing in the desert?

A short post. Some people thinks that our ex-president is looking for Bin Laden, others believe that he is looking for massive destruction weapons in Irak. But, what does José María Aznar do in the desert? Check it in: http://www.yonkis.com/media/marruecos_va_bien.wmv
Answers are welcome!

Círculo vicioso

Debido a las insistentes reclamaciones de parte de mis lectores voy a escribir este "post" en castellano. El inglés todavía tendrá que esperar. En principio mi plan era el de hacer una publicación semanal pero es que el ardor por escribir lo que voy a escribir me supera.
Y si me decido por este idioma es para hablar de la grandísima selección española de fútbol. Me propuse no hablar de fútbol en este blog pero no he podido aguantar. Además el problema que padece la selección sobrepasa lo meramente deportivo y entra en el terreno de lo filosófico o de lo psicológico si se prefiere; así que la falta queda parcialmente aliviada.
Otro "éxito" más, el conquistado el miércoles en el Calderón. España depende de sí misma para superar a la todopoderosa Bosnia-Herzegovina y conquistar así la segunda plaza del grupo que le permitirá jugar una honrosa repesca para poder estar en el Mundial de Alemania del próximo año (así lo diría antena 3, La Razón, El Mundo,...). Y eso, a pesar de que en el Manzanares (re)nació un tal Raúl González Blanco y Xavi demostró que es uno de los mejores medio-centro organizador en el mundo. Lo de Raúl duró 45 minutos, porque en el descanso se quedó en la ducha ,¿no?. Tampoco podemos exigir que juegue bien los 90 minutos; si fuese así se llamaría Raulinho da Souza.
No merece la pena meterse con el poco saber hacer de Juaquín, la enésima cantada por alto de Casillas o la tontería que Torres lleva encima(por cierto, dicen que "El Niño" estaba pensando en el casting que tenía el día siguiente para la segunda parte de "Quiero ser como Beckam"). Lo de España va mucho más allá. Cuando un jugador se mete la camiseta roja se convierte en un segundón. Y segundón morirá. Es un círculo vicioso. Jugar con España implica tener el papel de segundón que a la vez implica jugar mal cosa que implica perder, lo cual incrementa el papel de segundón para el siguiente partido y sigue y sigue...¿Hasta cuándo? Hasta que salga un Maradona, un Pelé o un Zidane. Hasta entonces, no nos sigamos engañando.
Pero no seamos "negatifos". Hubo un punto "positifo". Y fue el protagonizado por un cambio. Se fue uno de los peores hombres que hay en España en su puesto, uno de esos hombres capaces de estropear hasta los mejores partidos, uno de esos hombres con un pasado glorioso (más o menos) pero que últimamente se estaba arrastrando por los campos de fútbol haciendo algo para lo que él no ha nacido (como cantar para Bustamante o pensar para Bush). Muchos ya habréis adivinado de quien se trata. Estoy hablando de Michel. Lo sustituyó Clemente, ni más ni menos. Mirándolo desde este punto de vista, Clemente se parece a Zapatero. Los dos tienen el listón muy bajo para superar a sus antecesores. È cosi.

Ciutadans de Catalunya: ja la teniu aquí

A partir d'avui la nova televisió autonòmica de les Illes Balears (IB3) es pot veure a algunes comarques catalanes, entre elles el barcelonès. En aquestes línies vull fer una sèrie d'avisos als catalans que tenguin l'oportunitat de veure-la.
- Primer de tot eviteu fer comparació alguna entre la vostra televisió i IB3 (que no és la nostra; o al menys la meva). En la meva modesta opinió TV3 és a les televisions el que la demòcracia és als sistemes polítics: és la menys dolenta. I pel que he vist aquest estiu, IB3 és d'entre les televisions com Bogarde entre els jugadors de la selecció brasilera o Carmen de Mairena (ay que poderío) entre les candidates a miss Playboy. Ja sé que és el principi, i que s'hauria de donar un marge de confiança. La meva padrina deia: "a un arbre quan és jove se l'ha d'adreçar cada dos per tres perque quan és vell ja no hi ha remei". L'arbre de IB3 ni tan sols el podrem adreçar perque l'han plantat a cal veï.
- No feu extrapol·lació alguna del que veieu cap a la població de ses Illes. No hi sortirem ben parats.
- Això sí, si sou afeccionats al futbol, el Mallorqueta és el vostre equip i voleu saber si Héctor Cúper porta les ungles dels peus llargues, com Iuliano va poder jugar a la Juve amb la seva immensa qualitat o si Juan Arango encara somia amb el colze del doctor Pablo Alfaro (té la carrera de medicina, no és conya. Crec que és, amb molta diferència, el futbolista amb més estudis del futbol espanyol), IB3 és el vostre canal. O millor dit, els programes esportius de IB3. Donat l'elavadíssim nombre de catalans afeccionats al Mallorca es pot anticipar que els programes esportius d'IB3 tendran una quota de pantalla a Barcelona que rondarà el 50 o 60%. L'altre meitat mirarà el GOLaGOL. Deixem el futbol.
He de dir que estic totalment a favor de que les televisions autonòmiques es puguin veure a tot l'estat espanyol. Sempre es podrà aprendre alguna cosa; com a mínim sobre la idiosincràsia de cada un dels pobles de la península. Però és que la idiosincràcia que pot mostrar IB3 em fa vegonya.